Morfologia
Morfologia
Els peixos presenten una morfologia adaptada al medi aquàtic i així oferir la mínima resistència a l'hora d'avançar a l'aigua. Consten d'un eix anteroposterior, és a dir que es pot diferenciar la part del davant de la del darrere. El tipus de cefalització és en forma de cervell. La segmentació no és en forma de columna vertebral sinó que consten d’un cos amb espines. Tenen unes extremitats anomenades aletes que són les que permeten que el peix es pugui moure i nedar.
El medi en què es mouen és gairebé vuit-centes vegades més dens que l'aire, per tant, la morfologia del seu cos està dissenyada per suportar la forta pressió del medi aquàtic.
Els nedadors més ràpids presenten un cos d'aspecte fusiforme perfectament hidrodinàmic, com la tonyina, el salmó o el bacallà. Els nedadors resistents, en canvi, tenen el cos més allargat, com és el cas de les anguiles o dels congres. Altres espècies són pràcticament esfèriques, com el peix lluna, el cos té forma d'un gruix disc, o el peix globus, que al excitar-se adopta una forma esfèrica coberta de pues.
.jpg)